TERRA MALEIDA (BUTX)

Una gran epopeia històrica amb aires de llegenda. La història d'una ciutat sotmesa que anhelava la llibertat i de l'home que va lluitar per assolir aquest miracle. Amor, ambició, secrets, revenges i traïcions s'entrellacen sobre el fons d'una època fosca i fascinant. Al segle IX, Barcelona era als límits més llunyans del Sacre Imperi. Governada pels francs des de la distància, la ciutat, amb prou feines amb mil cinc-centes ànimes, havia esdevingut una terra abandonada, assetjada per temptatives de conquesta dels sarraïns i les hordes salvatges, i sotmesa a la tirania d'uns nobles corruptes que explotaven els seus habitants. A aquesta terra maleïda hi arriba el jove bisbe Frodoí. El rei franc acaba de nomenar-lo en el càrrec, i aquest destí sembla més aviat un càstig que no pas un honor, però alguna cosa dins seu, potser la rebel·lia o potser l'ambició que són en la seva naturalesa, fa que accepti el repte i viatgi fins allà acompanyat d'una comitiva de colons que anhelen una nova oportunitat a l'última frontera. La primera impressió que rep no pot ser més desoladora, però ben aviat quedarà captivat pels encants d'una dama enigmàtica, la noble Goda, que estima la ciutat per damunt de totes les coses. Tots dos emprendran una estoica lluita per dotar d'un llinatge successori propi a aquesta terra oblidada per Déu. I amb aquest propòsit rebran l'ajut del valent Isembard de Tenes, d'un bressol insigne, i també de persones humils, com ara l'enginyosa Elísia, la tavernera. Tots tractaran de fer sortir Barcelona del fossat de desesperança en què està sumida, encara que per aconseguir-ho necessitin aplegar tota la força, la intel·ligència i la fe en un Déu que sembla entestat a posar-s'hi en contra. Amb l'escrupolositat i la imaginació dels grans narradors, Juan Francisco Ferrándiz ens trasllada a una època obscura, a una ciutat vençuda que amb prou feines conserva la dignitat, i a la lluita d'uns homes i dones que hi van deixar la pell, per obtenir la llibertat i la prosperitat d'un lloc que per a tothom era, en aquella època, una terra maleïda.